Publicació del Llibre inèdit. Missió impossible?

La família ha conservat el llibre inèdit Del bon humor tortosí o exaltació dels humils des de la mort de l’autor, l’any 1951. Durant aquesta seixantena d’anys no s’ha pogut publicar. Conxa Moreira, filla de l’autor, va decidir reeditar Del folklore tortosí l’any 1979. Ho va fer sense cap ajuda institucional, pagant ella mateixa l’edició. Afortunadament el llibre va tenir una molt bona acollida i va poder recuperar la inversió inicial, però ja no li van quedar forces per a publicar el llibre inèdit. Morta Conxa Moreira, la família ha intentat traure el llibre al carrer, però de moment no ha estat possible. Hi havia principalment dos problemes a resoldre: el problema filològic i el comercial.


El primer té l’origen en el model lingüístic que Moreira va fer servir per escriure el mecanoscrit original. Qui hagi llegit Del folklore tortosí o qualsevol altre text de l’autor sap que Moreira no seguia la norma del català actual, sinó que escrivia d’una manera molt diferent. Podríem dir que la seua intenció és escriure tal com la gent de Tortosa parlava en la seua època. El model que intenta seguir és doncs el de la parla real. A més, escriu amb moltes vacil·lacions, és a dir, que un mateix cas ortogràfic pot sortir diverses vegades escrit de forma diferent.


Malgrat això, si el llibre hagués estat publicat en vida de l’autor, no hi hagués hagut cap gran problema: s’hagués pogut fer una edició facsímil. En aquest cas, però, el que tenim no és un llibre publicat, sinó un mecanoscrit que té correccions fetes a mà pel mateix autor. El problema és que un mecanoscrit té errades de tecleig, oblits i equivocacions diverses. Publicar-lo tal com l’autor el va deixar tenia l’inconvenient que podríem haver perpetuat aquests errors. Però, si havíem de fer una correcció, fins a quin punt podíem tocar el text original?  Aquesta pregunta ha estat resolta recentment —no sense dificultat— i està explicada amb detall en el capítol “Criteris d’edició” que figurarà al final del llibre (si s’arriba a publicar mai).


El segon problema  és l’estrictament econòmic i comercial. La publicació d’un llibre és cara i cal que hi hagi un cert nombre de vendes perquè tingui viabilitat econòmica. Com que un llibre d’aquestes característiques va dirigit principalment a un públic local i comarcal, els potencials compradors són més aviat escassos. Això fa que les editorials tinguin pocs motius per a arriscar-se a publicar-lo, especialment en els moments de crisi econòmica que tenim ara mateix. Una possible sortida és fer una autoedició, però això té el problema que cal pagar els costos, que són elevats, i que el llibre té molta menys difusió als circuits comercials, de fet no en té cap fora de les llibreries que pugui abastir la mateixa família.


Finalment, publiquem el llibre a través d'Onada Edicions, que l'inclourà a la seua col·lecció Conèixer, però la família pagarà els costos d'edició. D'aquesta manera, no podem evitar l'inconvenient econòmic d'una autoedició, però tenim l'avantatge que el llibre surt al catàleg d'una editorial, la qual cosa li dóna molta més difusió


Tornar a l’índex del llibre inèdit


TEXT: Xavier Aixendri Murall - © Tots els drets reservats