Sés

    Dels més aplicats de l’escola. — En la llengua fora. — Fent lletra “redondilla”. — Una “dàlia” bella flor. — ¡Més mono!



    Rafelet, era un dels nois més adelantats de l’escola. Havia passat lo “Fleuri” i tot lo “Juanito”, se sabia de cor la “tabla de dividî”, i feia lletra “redondilla”.

    ¿Qué hu farà que certa classe d’exercicis, s’han d’executâ en la llengua fora?

    Observen-hu: quan un està tallant un cartró o una llauna, voran, com a cada cop d’estisora, correspon una mossegadeta en les dents, o en les genives si’l talladó és desdentegat, al tros de llengua que trau.

    Esta mateixa debesa —costum— podran notâ en molts dels que fan lletres d’adorno: és de vore com la llengua va seguint entre mossegadetes, la direcció de la ploma. Si’l rasgueix va cap a l’esquerra, a l’esquerra que la llengua’s decanta, i si’l trasso, és a la dreta, cap a n’esta direcció seguix la llengua.

Com queda dit, Rafelet ja feia lletra “redondilla” pero contra la costum de casi tots los nois, ell no feia res en la llengua, en canvi, feia un atra cosa que li va valdre l’àlies en qué a l’escola‘l van “rebateijâ”.

    En conte de traure i meneijâ la “maquineta d’apegâ sellos”, Rafelet, mentres en tota la seua concentrada atenció treballava, omplint la “llana” de perfilades i panxudetes lletres, anava traent, traent, i apretant, apretant, los morrets, i al tenor de l’aument del seu entusiasme, se li anaven arrunsant, arrunsant, posant-se-li a cada arrunsada més coloradets, acabant per formâ una roija redoleta, semejant a les que apareixen a les cavalleries, al final del “recte”, a l’acabament de les destilacions alimentícies, en lo moment precís en qué finiquita la cuita eliminació de lo que avans ingeriren cru... i aquí tenen lo motiu  pel que al bon Rafelet, los nois li van traure allò que en castellà’s diu “sieso” —dit així resulta més fi—, i en francés “anus” —encara més finó—, per la semejança que tenien los seus morritos mentres trassava lletra “redondilla” en la “dàlia” morta tan pronte com naix, a l’amparo del rabo de certes bestioles.

     ¡Més monos, aquells morrets...!


Tornar a l’índex del llibre inèdit

TEXTOS del llibre inèdit de Joan Moreira Del bon humor tortosí o exaltació dels humils ©  Tots els drets reservats